Atenes. Segle V a.C. La democràcia de Pericles s'obria pas i l'Assemblea en la que tots (en masculí) els ciutadans (i sols els ciutadans) estaven representats, es convertia en la protagonista de la seua pròpia Història. El poble, el demos -en aquell moment si- prenia les decisions que li afectaven assumint com a seua la responsabilitat de la funció de la polis.
El sistema democràtic possibilità una vertadera revolució artística i cultural que anà de la mà d'un interés creixent per aconseguir crear una ciutat bella. La búsqueda de la bellesa era l'objectiu.
L'art va adquirir una finalitat estética. Així, la bellesa fou entesa com a sinònim de proporció i armonia, resultat de l'ús de la raó. Vet ací un exemple que, com pocs, mostren un dels temples que millor copiava allò que Plató considerava la idea de Bellesa.
Encetem nou curs i ,amb ell, nervis, algunes incerteses i, per damunt de tot, reptes i objectius a aconseguir. Serà un curs dur, on hi haurà moments dificils, però això no el farà menys interessant, sino tot el contrari. Tot el que paga la pena sol costar un bon esforç, i aquest any en serà un exemple.
Des d'aquesta assignatura tratarem que vos endiseu per primera vegada, si més no de manera una mica més profunda, en el món de l' Art, i de la seua història allò que explica, presagia, ensalça i provoca. L'art com a búsqueda de la bellesa i la perfecció de proporcions, com a manera d' instruir a qui no era capaç d'accedir a la religió per altres ves, com a propaganda política, com a crítica social, com a provocació i moltes altres vessants més.
Són tantes les definicions entorn a què és l'art que podriem perdre'ns en un mar de sentències. Ací teniu un tast...